lunes, 19 de febrero de 2018

Més enllà dels espais urbans que caracteritzen la novel·la negra, darrerament proliferen nous escenaris. Un dels més sovintejats és la ruralitat. Els motius són molts i diversos: el període migratori notable, la fugida de les ciutats -encariment i pèrdua de qualitat de vida- ha fet dels pobles nous espais vivencials i novel·lescos. De fet, aquest subgènere ja és tot un referent als EUA, conegut com a “country noir” i té una certa tradició a casa nostra: si els anys vuitanta trobàvem La corona valenciana (1982) d’en Jaume Fuster, una mena de road-movie pel País Valencià i les Illes Balears, hi ha altres títols ben interessants: L’abominable crim de l’Alsina Graells (1999) de Pep Coll, Mosques (2005) de Jordi Cervera, Mala lluna (2015) de David Marín, Allò que va passar a Cardós (2016), de Ramon Solsona i Cendra (2016) de Sílvia Mayans, entre d’altres.
De fet, un dels autors que s’hi apunta és en Rafael Vallbona, escriptor prolífic, periodista de raça, poeta, guionista de ràdio i televisió, professor universitari, conreador de multitud de llibres de diverses temàtiques (ciclisme, viatges, música, política) i sospitós habitual del gènere negre i policíac, amb títols com El tant per cent (2014) i Dits enganxosos (2016) dues novel·les protagonitzades pel reporter intrèpid Pere Palau, uns excel·lents retrats –un ambientat a plena Barcelona postolímpica i l’altra a l’actualitat- sobre el món de la crisi, negocis clandestins, corrupcions immobiliàries, i una foguera de les vanitats de la nostra societat. En definitiva, dues històries sobre la condició humana i la crisi social dels nostres temps. En aquesta ocasió, l’escriptor gracienc ens presenta Tros, guardonat amb el premi Ferran Canyameres de novel·la d’intriga (2016), una història ambientada a Alcastrer, un no-lloc (com diria Marc Augé) enmig del Ponent, una petita localitat de poc més de dues-cinquanta ànimes brutes i perverses. (és impossible no recordar el xèrif malaltís de Potts Country a 1280 ànimes d’en Jim Thompson). D’aquesta manera, entrem en un terreny desconegut però perfectament identificable de la imatge de qualsevol poble de secà enmig de Catalunya. De fet, aquesta recreació d’espais no és nova: autors com Juan Benet, Eugenio Fuentes, Juan Carlos Onetti i d’altres nostrats com Juli Alandes, Núria Cadenes i Silvestre Vilaplana, ja han estat artífexs d’inventar diversos territoris novel·lescos. En aquesta ocasió, Vallbona crea un espai, una plana definida com “un turó, a penes un monticle, amb una pila de pedres i dos murs a escaire dominen un casal format per la torre guerxa del campanar i un grup de cases coix i recargolat en la pròpia sequedat del terreny que s’escampa pel suau pendís fins a la carretera”. Pel que fa a la trama trobareu un poble on hi ha moltes preguntes i ben poques respostes: des de deutes municipals, poca pressió de l’aigua fins a la presència d’una petita delinqüència amb freqüents robatoris d’eines, benzina, generadors, motocicletes a diferents finques i granges. De fet, en un d’aquests furts, un jove magribí serà enxampat i brutalment assassinat. A partir d’aquesta mort inicial, coneixerem dos homes, –els Pellancos- un pare i un fill que lluitaran aferrissadament per oblidar el seu terrible passat: mentre en Joan és un vell decrèpit, vidu i amb mal caràcter, en Pepe ha fugit per cames de la ciutat tot amagant-se sota el pretext de cuidar el seu pare. Però, en realitat, què oculten aquests dos personatges? Què succeeix exactament entre pare i fill? Fins on pot arribar la trista condició humana? Aquestes i altres qüestions són les grans protagonistes d’una història ben claustrofòbica, sota un fred que glaça, una boira que enganxa i una foscor que espanta. Una història que bé podia haver-la escrit en John Dereck o en Cormac Mccarthy. Un novel·la original i ben tramada, un retrat excel·lent sobre les vides perdudes, un “country-noir” a la catalana, on “les coses són com són, no com un voldria o com creu que haurien de ser” Tros Pàgès Editors 229 pàgines 2017
Siguiente
Ésta es la entrada más reciente.
Anterior
Entrada antigua

0 comentarios:

Publicar un comentario