miércoles, 8 de mayo de 2013

Foto: Negra y Criminal
Publicada en: https://sebastiabennasar.wordpress.com/2013/05/08/entrevista-alex-martin/ el 8 de mayo del 2013.


Àlex Martín Escribà organitza Salamanca Negra i dirigeix Crims.cat
S.BENNASAR.



Àlex Martín Escribà, (Barcelona, 1974), és juntament a Javier Sànchez Zapatero, l’organitzador del congrés de novel·la i cine negre que se celebra a la Universitat de Salamanca. Han tancat l’edició més exitosa i encaren el desè aniversari.



-Com valoreu el fet de l’existència a Espanya d’un congrés com Salamanca Negra?

-L’existència del Congrés de Novel·la i Cinema Negra a Salamanca és fonamental per poder estudiar el gènere negre i analitzar-lo. La majòria de festivals són –en bona part- centres de discussió i de presentacions d’autors, els hi falta la vessant acadèmica. Salamanca és, a més de tot això, un lloc de reflexió per a tots aquells que el volen estudiar.



-A la cloenda de l’edició d’enguany (16-19 d’abril) assegurareu que hi haurà una desena edició. Com pinta aquesta efemèride?

-Encara no ho sabem. Això sí, tenim clar que serà una gran festa. Deu anys a primera línia de foc no són gens fàcils. Aquesta vegada farem molts actes oberts a la ciutat, presentacions de tota mena i un curtmetratge de les anteriors edicions. Després caldrà valorar si continuem o no. Serà una decisió difícil.



-Per què creis que hi ha tants autors de novel·la negra a Espanya i tan pocs assagistes sobre el gènere?

-La qüestió per a mi és senzilla. Hi ha molta producció i poca reflexió. França té molts assagistes perquè té una tradició d’alta volada i valora molt bé aquesta mena d’estudis, i destaquen noms com Claude Mesplede, François Guerif, o Claude Benoit. Aquí encara ens queda molta feina per fer. Si mirem amb atenció la bibliografia existent tampoc no és com per tirar coets.



-A poc a poc el gènere negre es va introduint a la universitat. Què creis que hi aporta?

-Aporta consolidació i normalització i la pèrdua de consideracions populars i populistes. El gènere negre interactua amb el lector, agrada molt a la gent jove i què carai! és un excel·lent vehicle per entendre la nostra societat i la nostra història. Al meu entendre hi hauria d’haver-hi una assignatura de gènere negre i policíac a totes les universitats del món.



-Fins al moment aneu publicant les actes del congrés en paper. Heu obert un camp a la investigació sobre el gènere negre?

-Jo crec que hem omplert un buit molt important i és un dels gran mèrits que té aquest congrés salmantí. Quan jo vaig començar a estudiar el gènere negre hi havia una bibliografia raquítica i minsa, tant en espanyol com en català. Avui tot lector interessat té com a mínim aquests nou volums ben heterogenis sobre literatura, cinema, televisió, cómic vinculats a aquest tipus de literatura.



-Enguany heu atorgat per primer cop el premi Pata Negra a la millor novel·la negra publicada a Espanya (el guanyador ha estat el novel·lista Rafael Reig). Com creis que està el gènere en aquests moments?

-En un gran moment, encara que són pocs els escriptors que escriuen el gènere negre més pur. Vivim un moment de contaminacions de gèneres i darrerament perdem una mica la perspectiva del que és gènere negre i del que no ho és. De tota manera tenim una excel·lent nòmina d’autors com Carlos Zanón o Víctor del Árbol, que per a mi són dos dels grans escriptors del moment.



-Com especialista que sou: i en català?

-Darrerament veig massa eufòria al voltant del gènere negre en català. Em preocupa. Estem en un gran moment de producció i de novel·listes però encara resta molta feina per fer. M’espanta quan sento parlar de tradicions al voltant del gènere en català. Encara no en tenim. La novel·la negra en català ja ha nascut però encara queda molt de camí per recórrer.



-Dirigiu també la col·lecció de novel·la negra crims.cat per a l’editorial barcelonina Alrevés. Feis-nos cinc cèntims del projecte i de les sorpreses que ens esperen…

-És una peça d’engranatge més que suma i que considero essencial per al desenvolupament del gènere negre en català. L’editorial Alrevés ha tingut la valentia de fer una col·lecció coherent (amb tots els ets i els uts), un director que la dirigís i que tingués un criteri, una numeració i unes cobertes identificatives. Les sorpreses? Publicarem ben aviat la francesa Dominique Manotti, una novel·la de l’Agustí Vehí (in memoriam i amb homenatge inclòs) i un autor nou, desconegut pel gran públic, que ja descobrirem com a les bones novel·les policíaques. Precisament un dels mèrits de crims.cat és també dónar a conèixer nous escriptors en la nostra llengua.

0 comentarios:

Publicar un comentario